Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia:
—S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.
—S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.
Mc 2,13-17
13 Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i ell els ensenyava. 14 Tot passant, veié Leví, fill d’Alfeu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, * i li digué:
—Segueix-me. *
Ell s’aixecà i el va seguir. *
15 Més tard, es posà a taula a casa d’ell, * i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles; * eren molts els qui el seguien. 16 Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus * veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, preguntaren als deixebles:
—Com és que menja amb els publicans i els pecadors?
17 Jesús ho va sentir i els digué:
—El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
—Segueix-me. *
Ell s’aixecà i el va seguir. *
15 Més tard, es posà a taula a casa d’ell, * i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles; * eren molts els qui el seguien. 16 Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus * veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, preguntaren als deixebles:
—Com és que menja amb els publicans i els pecadors?
17 Jesús ho va sentir i els digué:
—El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
Mc 4,1-9.13-20
1 Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora el llac.
Però es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una
barca. S’assegué, doncs, a la barca, dintre el llac, i la gent es quedà a
terra, vora l’aigua. 2 Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. Tot instruint-los deia:
3 —Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. 4 Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. 5 Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6 però, quan sortí el sol, recremà la planta, i es va assecar, perquè no tenia arrels. 7 Una altra part va caure enmig dels cards; els cards van créixer i l’ofegaren, i no va donar fruit. 8 Però una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u. *
9 I deia:
—Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti. *
13 I afegí:
—Si no enteneu aquesta paràbola, * com podreu entendre totes les altres? 14 El sembrador sembra la paraula. * 15 Els uns són els d’arran del camí, on és sembrada la paraula; quan l’han escoltada, tot seguit ve Satanàs i s’enduu la paraula sembrada en ells. 16 Els altres són els de la llavor sembrada en un terreny rocós; així que escolten la paraula, de seguida la reben amb alegria, 17 però no tenen arrels dintre d’ells, són inconstants: tan bon punt la paraula els porta tribulacions o persecucions, sucumbeixen tot seguit. 18 Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la paraula, 19 però les preocupacions d’aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances * els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. 20 Els darrers són els de la llavor sembrada en terra bona; aquests escolten la paraula, l’acullen i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta, uns altres el cent per u.
3 —Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. 4 Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. 5 Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6 però, quan sortí el sol, recremà la planta, i es va assecar, perquè no tenia arrels. 7 Una altra part va caure enmig dels cards; els cards van créixer i l’ofegaren, i no va donar fruit. 8 Però una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u. *
9 I deia:
—Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti. *
13 I afegí:
—Si no enteneu aquesta paràbola, * com podreu entendre totes les altres? 14 El sembrador sembra la paraula. * 15 Els uns són els d’arran del camí, on és sembrada la paraula; quan l’han escoltada, tot seguit ve Satanàs i s’enduu la paraula sembrada en ells. 16 Els altres són els de la llavor sembrada en un terreny rocós; així que escolten la paraula, de seguida la reben amb alegria, 17 però no tenen arrels dintre d’ells, són inconstants: tan bon punt la paraula els porta tribulacions o persecucions, sucumbeixen tot seguit. 18 Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la paraula, 19 però les preocupacions d’aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances * els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. 20 Els darrers són els de la llavor sembrada en terra bona; aquests escolten la paraula, l’acullen i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta, uns altres el cent per u.
Mc 5, 21-43
21 Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a l’altra riba. * Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l’aigua. * 22 Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, * que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus 23 i, suplicant-lo amb insistència, li diu:
—La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans * perquè es curi * i visqui.
24 Jesús se n’anà amb ell. El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu.
25 Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys. 26 Havia sofert molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. 27 Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, 28 perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.» * 29 Immediatament se li estroncà la pèrdua de sang * i sentí dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentava. 30 Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell * i es girà per preguntar a la gent:
—Qui m’ha tocat la roba?
31 Els seus deixebles li contestaren:
—¿Veus que la gent t’empeny pertot arreu i encara preguntes qui t’ha tocat?
32 Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet. 33 Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li va explicar tota la veritat. * 34 Jesús li digué:
—Filla, la teva fe t’ha salvat. * Vés-te’n en pau i queda guarida del mal que et turmentava.
35 Encara Jesús parlava, que n’arriben uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li:
—La teva filla s’ha mort. Què en trauràs, d’amoïnar més el Mestre?
36 Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga:
—No tinguis por; tingues només fe.
37 I no va permetre que l’acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. * 38 Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys, 39 entra a la casa i els diu:
—Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm. *
40 Ells es burlaven de Jesús. Però ell els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena, 41 l’agafa per la mà * i li diu:
—Talità, cum* —que vol dir: «T’ho mano: noia, aixeca’t.» *
42 A l’instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren plens d’estupor. 43 Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. * I els digué que donessin menjar a la noia.
—La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans * perquè es curi * i visqui.
24 Jesús se n’anà amb ell. El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu.
25 Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys. 26 Havia sofert molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. 27 Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, 28 perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.» * 29 Immediatament se li estroncà la pèrdua de sang * i sentí dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentava. 30 Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell * i es girà per preguntar a la gent:
—Qui m’ha tocat la roba?
31 Els seus deixebles li contestaren:
—¿Veus que la gent t’empeny pertot arreu i encara preguntes qui t’ha tocat?
32 Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet. 33 Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li va explicar tota la veritat. * 34 Jesús li digué:
—Filla, la teva fe t’ha salvat. * Vés-te’n en pau i queda guarida del mal que et turmentava.
35 Encara Jesús parlava, que n’arriben uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li:
—La teva filla s’ha mort. Què en trauràs, d’amoïnar més el Mestre?
36 Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga:
—No tinguis por; tingues només fe.
37 I no va permetre que l’acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. * 38 Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys, 39 entra a la casa i els diu:
—Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm. *
40 Ells es burlaven de Jesús. Però ell els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena, 41 l’agafa per la mà * i li diu:
—Talità, cum* —que vol dir: «T’ho mano: noia, aixeca’t.» *
42 A l’instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren plens d’estupor. 43 Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. * I els digué que donessin menjar a la noia.
Mc 8,31-38
31 Llavors començà a instruir-los dient:
—Cal que el Fill de l’home * pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei * l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar. *
32 I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere el prengué a part i es posà a renyar-lo. 33 Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li:
—Vés-te’n d’aquí, Satanàs! * No veus les coses com Déu, sinó com els homes.
34 Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué:
—Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. * 35 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà. * 36 Què en treu l’home de guanyar tot el món si perd la vida? 37 Què no donaria l’home a canvi de la seva vida? 38 Si algú s’avergonyeix de mi i de les meves paraules davant aquesta generació adúltera i pecadora, * també el Fill de l’home s’avergonyirà d’ell quan vindrà amb els sants àngels en la glòria del seu Pare. *
—Cal que el Fill de l’home * pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei * l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar. *
32 I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere el prengué a part i es posà a renyar-lo. 33 Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li:
—Vés-te’n d’aquí, Satanàs! * No veus les coses com Déu, sinó com els homes.
34 Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué:
—Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. * 35 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà. * 36 Què en treu l’home de guanyar tot el món si perd la vida? 37 Què no donaria l’home a canvi de la seva vida? 38 Si algú s’avergonyeix de mi i de les meves paraules davant aquesta generació adúltera i pecadora, * també el Fill de l’home s’avergonyirà d’ell quan vindrà amb els sants àngels en la glòria del seu Pare. *
Mc 9,33-37
33 Arribaren a Cafarnaüm. * Un cop a casa, els preguntà:
—Què discutíeu pel camí?
34 Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells era el més important. * 35 Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir:
—Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots. *
36 Llavors va agafar un infant, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué:
37 —Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.
—Què discutíeu pel camí?
34 Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells era el més important. * 35 Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir:
—Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots. *
36 Llavors va agafar un infant, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué:
37 —Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.
Mc 10,17-31
17 Quan es posava en camí, un home s’acostà corrent, s’agenollà davant de Jesús i li preguntà:
—Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
18 Jesús li digué:
—Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu. 19 Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament,no facis cap frau, honra el pare i la mare.*
20 Ell li va dir:
—Mestre, tot això ho he complert des de jove.
21 Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué:
—Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. * Després vine i segueix-me. *
22 En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut * i se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns.
23 Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles:
—Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!
24 Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir:
—Fills meus, que n’és, de difícil, entrar al Regne de Déu! 25 És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu. *
26 Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres:
—Si és així, qui pot salvar-se?
27 Jesús se’ls mirà i digué:
—Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot. *
28 Llavors Pere li va dir:
—Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit. *
29 Jesús digué:
—En veritat us ho dic: tothom qui per mi i per l’evangeli * hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, * 30 rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, * i, en el món futur, la vida eterna. 31 Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers. *
—Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
18 Jesús li digué:
—Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu. 19 Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament,no facis cap frau, honra el pare i la mare.*
20 Ell li va dir:
—Mestre, tot això ho he complert des de jove.
21 Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué:
—Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. * Després vine i segueix-me. *
22 En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut * i se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns.
23 Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles:
—Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!
24 Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir:
—Fills meus, que n’és, de difícil, entrar al Regne de Déu! 25 És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu. *
26 Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres:
—Si és així, qui pot salvar-se?
27 Jesús se’ls mirà i digué:
—Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot. *
28 Llavors Pere li va dir:
—Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit. *
29 Jesús digué:
—En veritat us ho dic: tothom qui per mi i per l’evangeli * hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, * 30 rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, * i, en el món futur, la vida eterna. 31 Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers. *
Mc 12,28-34
28 Llavors un dels mestres de la Llei, que havia
sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va
acostar i li va fer aquesta pregunta:
—Quin és el primer de tots els manaments?
29 Jesús va respondre:
—El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic.30 Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces.* 31 El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix.* No hi ha cap manament més gran que aquests.
32 Llavors el mestre de la Llei li digué:
—És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l’únic i que no n’hi ha d’altre fora d’ell, * 33 i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis. *
34 Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué:
—No ets pas lluny del Regne de Déu.
I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.
—Quin és el primer de tots els manaments?
29 Jesús va respondre:
—El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic.30 Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces.* 31 El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix.* No hi ha cap manament més gran que aquests.
32 Llavors el mestre de la Llei li digué:
—És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l’únic i que no n’hi ha d’altre fora d’ell, * 33 i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis. *
34 Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué:
—No ets pas lluny del Regne de Déu.
I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.
Mc 14,22-26
22 Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:
—Preneu: això és el meu cos.
23 Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. 24 Els digué:
—Això és la meva sang, la sang de l’aliança, * vessada per tothom. * 25 En veritat us dic que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu. *
26 I després de cantar els salms, * van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.
—Preneu: això és el meu cos.
23 Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. 24 Els digué:
—Això és la meva sang, la sang de l’aliança, * vessada per tothom. * 25 En veritat us dic que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu. *
26 I després de cantar els salms, * van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.
Mc 14,32-42
32 Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, * i Jesús digué als seus deixebles:
—Seieu aquí mentre jo prego.
33 Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, * i començà a sentir esglai i angoixa, 34 i els digué:
—Sento a l’ànima una tristor de mort. * Quedeu-vos aquí i vetlleu.
35 S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora. 36 Deia:
—Abbà, * Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. * Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols. *
37 Després va cap a ells i els troba dormint. * Diu a Pere:
—Simó, * dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? 38 Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. * L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. *
39 Se n’anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. 40 Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li.
41 Va cap a ells per tercera vegada i els diu:
—Dormiu ara i reposeu! * Tot s’ha acabat. * Ha arribat l’hora: * el Fill de l’home és entregat a les mans dels pecadors. 42 Aixequeu-vos, anem! * El qui em traeix ja és aquí.
—Seieu aquí mentre jo prego.
33 Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, * i començà a sentir esglai i angoixa, 34 i els digué:
—Sento a l’ànima una tristor de mort. * Quedeu-vos aquí i vetlleu.
35 S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora. 36 Deia:
—Abbà, * Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. * Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols. *
37 Després va cap a ells i els troba dormint. * Diu a Pere:
—Simó, * dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? 38 Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. * L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. *
39 Se n’anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. 40 Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li.
41 Va cap a ells per tercera vegada i els diu:
—Dormiu ara i reposeu! * Tot s’ha acabat. * Ha arribat l’hora: * el Fill de l’home és entregat a les mans dels pecadors. 42 Aixequeu-vos, anem! * El qui em traeix ja és aquí.
Mc 15,33-41
33 Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor * que va durar fins a les tres de la tarda. * 34 I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força:
—Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani?—que traduït vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?» *
35 En sentir-ho, alguns dels presents deien:
—Mireu com crida Elies. *
36 Llavors un corregué, xopà de vinagre * una esponja, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués, dient:
—Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu.
37 Però Jesús llançà un gran crit i va expirar.
38 Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix. * 39 El centurió, * que estava enfront d’ell, quan veié la manera com havia expirat, digué:
—És veritat: aquest home era Fill de Déu. *
40 També hi havia unes dones que s’ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé. 41 Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. * N’hi havia també moltes d’altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.
—Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani?—que traduït vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?» *
35 En sentir-ho, alguns dels presents deien:
—Mireu com crida Elies. *
36 Llavors un corregué, xopà de vinagre * una esponja, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués, dient:
—Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu.
37 Però Jesús llançà un gran crit i va expirar.
38 Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix. * 39 El centurió, * que estava enfront d’ell, quan veié la manera com havia expirat, digué:
—És veritat: aquest home era Fill de Déu. *
40 També hi havia unes dones que s’ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé. 41 Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. * N’hi havia també moltes d’altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.
Mc 16,1-8
1
Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i
Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. * 2 El primer dia de la setmana —el diumenge—, * molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. 3 Es deien entre elles:
—¿Qui ens farà rodolar la pedra de l’entrada del sepulcre?
4 Llavors van alçar els ulls i s’adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa. 5 Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove que portava un vestit blanc, * i es van espantar. 6 Ell els diu:
—No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l’havien posat. 7 Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: “Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir.” *
8 Elles sortiren del sepulcre i van fugir, plenes d’esglai i tremoloses. I no digueren res a ningú, perquè tenien por. *
—¿Qui ens farà rodolar la pedra de l’entrada del sepulcre?
4 Llavors van alçar els ulls i s’adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa. 5 Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove que portava un vestit blanc, * i es van espantar. 6 Ell els diu:
—No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l’havien posat. 7 Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: “Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir.” *
8 Elles sortiren del sepulcre i van fugir, plenes d’esglai i tremoloses. I no digueren res a ningú, perquè tenien por. *
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari, proposa modificacions, aporta idees, facilita nous links... Identifica't per ser respost. Gràcies!